lunes, 28 de noviembre de 2011

Dancer in the dark

Després de passar a una sala de cine les dues hores i quart més llargues que record, m'he posat a pensar en el motiu pel qual me feia ganes anar a veure la darrera de Lars Von Trier, "Melancholia". Idò be, crec que el motiu principal ha estat aquest musical protagonitzat per la genuïna Björk i estrenada l'any 2000.


 Una gran fotografia, digna d'un poema visual i tal i com ens te acostumats el senyor Von Trier, acompanyada de tot un repertori de fantàstiques cançons i coreografies que ajuden a, Selma, la protagonista de la història, a evadir-se de la dramàtica lluita que du a terme diàriament per tal de cuidar i treure endavant, ella tota sola, al seu fill.

No sé si per la delicada interpretació de Björk, per la tragèdia familiar del seu personatge o per quin motiu, es tracta d'una de les pel·lícules que més m'han emocionat (és a dir, que vaig plorar moltíssim). Així que, si voleu gaudir d'aquesta gran pel·lícula, preparau un bon paquet de clínex i deixeu sortir el vostre caire més tendre.



Director: Lars Von Trier
Durada: 140 minuts
2000, Dinamarca, Alemanya, Holanda, Italia, EE.UU, Regne Unit, França, Suècia, Finlandia, Islàndia i Noruega (una producció de lo més internacional).




Puntuació personal: 9,8/10

martes, 4 de octubre de 2011

Black cat, white cat



Els dos moixos del títol son els testimonis indirectes de la història d'amor entre dos joves gitanos en perill de ser desbaratada per tota una succeció de situacions absurdament inimaginables i surrealistes: casaments forçats, robatoris impossibles, actuacions de circ sorprenents, defuncions poc confirmades...

Aquesta comèdia serbia de l'any 1998 fa una caricatura d'un grapat de peculiars personatges que, malgrat la seva aparença de pillastres i punyeteros, acaben resultant tendres i entranyables.
La música zíngara fa que la banda sonora sigui el millor guarniment de cada una de les escenes d'aquesta peculiar obra mestre del cinema dels Balcans.



Títol Original: "Црна мачка, бели мачор, Crna mačka, beli mačor"
Director: Emir Kusturica
Durada: 135 minuts
1998, Serbia, França i Alemanya





Puntuació personal: 9,75/10

miércoles, 27 de julio de 2011

Frankenweenie

Aquesta peculiar versió de la història del monstre de Frankenstein du la inconfusible marca del gran mestre Burton, al qual Disney volgué donar una oportunitat quan encara no era gaire conegut a la indústria i feia feina com a dibuixant als seus estudis. El resultat final no els hi va parèixer massa adequat pel públic infantil així que decidiren no donar-li massa difusió.

 No hi trobam espectaculars efectes especials, però queden perfectament suplits per la gran imaginació del creador.


Aquest curtmetratge ofereix una visió molt més amable i dolça del clàssic, però sense deixar de banda els aspectes claus de la  història.

Els actors no son gaire coneguts, exceptuant l'actriu que interpreta el paper de la mare del protagonista, Shelley Duvall (coneguda per ser la sofridora dona de Jack Nicholson a "El Resplandor") i una petita aparició d'una joveníssima Sofia Coppola.

Aquests darrers anys s'ha xerrat molt del llargmetratge d'animació de Frankenweenie que prepara Tim Burton, però la data d'estrena, que en un principi havia de ser al 2010, se va aplaçant i a hores d'ara, les fonts més fiables comenten que potser sigui a l'octubre de 2012 quan podrem veure a la fi aquest entranyable història a la pantalla gran.

Particularment, me va agradar molt i, si encara no l´heu vist, vos ho recoman. A Youtube podeu trobar-lo tant en versió original, com en versió doblada a l'espanyol.




Títol Original: "Frankenweenie"
Director i idea original: Tim Burton
Durada: 29 minuts
1984, EE.UU.





Puntuació personal: 9,5/10


lunes, 4 de julio de 2011

Hedwig and The Ungry Inch

   Després de resultar tot un èxit a l´off-Brodway (circuit alternatiu de teatres musicals situats a la perifèria de Broadway), els seus creadors decidiren convertir aquest musical en pel·lícula.

John Cameron Mitchell i Michael Pitt, els dos protagonistes
 Hedwig, la protagonista, ens va contant la seva història d'autoaceptació personal mitjançant les cançons del seu grup, nom del qual dona títol a la pel·lícula i fa referència a la operació de reassignació de sexe mal executada a la que es va sotmetre per poder abandonar Alemanya Oriental.
A banda dels excel·lents temes musicals, el guió és ple d'escenes divertides, emocionants i surrealistes, que m'enganxaren des del primer minut.

No apta per homofòbics o poc tolerants amb la transexualitat.


Títol Original: "Hedwig and The Ungry Inch"
Director y protagonista: John Cameron Mitchell
Durada: 95 minuts
2001, EE.UU.





Puntuació personal: 8/10





martes, 21 de junio de 2011

Zardoz

   Després de dues hores o tres pensant com definir aquesta pel·lícula he arribat a sa conclusió de que senzillament és indescriptible. Però en qualsevol cas, ho provaré.

   Per començar, el fotograma que me va incitar a veurer-la:

Wikipedia

   Efectivament, és en Sean Connery. 

   Resumint molt l'argument, tracta d'un món futurista en el que la humanitat viu sotmesa a les directrius de Zardoz (un deu que expressa els seus designis a través d'un cap de pedra gegant volador) que els incita a la rebel·lió i a la guerra fins que un dels humans, en Zed (Sean Connery) decideix qüestionar aquestes ordres i averiguar que o qui hi ha dins Zardoz. A partir d'aqui, llum estroboscòpiques, diàlegs surrealistes i vestuari digne d'un club de sadomasoquisme, converteixen el visionat d'aquesta cinta en una experiència extrasensorial, segurament molt propera a la que provoca el consum de LSD.





Títol Original: "Zardoz"
Director: John Boorman
Durada: 105 minuts
1974, Regne Unit







Puntuació personal: ??/10
(Som incapaç de valorar-la)

jueves, 2 de junio de 2011

Fahrenheit 451 y Equilibrium

    Aquesta vegada en faré dues per el preu d'una ja que considero que Equilibrium ve a ser una adaptació contemporània de Fahrenheit 451 sense ser un remake i aconseguint molt bon resultat. 
    Fahrenheit 451 és una adaptació cinematogràfica de la novel·la de Ray Bradbury del mateix títol, el qual fa referència a la temperatura a la que comença a cremar-se el paper.  


  Estrenada l'any 1966, ens plateja una societat futura en la que el Govern va decidir que la font de tots els mals de la societat són eren els llibres, que incitaven a pensar a la gent, la qual els fa patir perquè els hi causa ansietat i angúnia, tornant-los infeliços i desgraciats. Per solucionar-ho, els bombers, que havien deixat de tenir feina perquè les cases eren totalment ignífugues, es dediquen ara a cremar tots els llibres que queden, encalçant i empresonant als propietaris dels amagatalls.
    Tot i que fa més de 60 anys de la publicació d'aquesta història de ciència ficció, trobo que de cada vegada som més a prop d'aconseguir una societat ximple i embambada com la que retrata l'autor.
    Una altra pel·lícula que pareix inspirada en el mateix llibre és Equilibrium, de l'any 2002 i protagonitzada per Christian Bale i Sean Bean i que va més molt més enfora ja que la societat retratada viu obligada a consumir diàriament la seva dosi de prozium, un medicament imprescindible per mantenir a retxa les seves emocions, a les que consideren úniques causants dels conflictes de la humanitat. 
   Molt recomanables totes dues, tot i que la majoria de les escenes d'acció d'Equilibrium les trobo força prescindibles i l'estètica futurista (i qualque pòster promocional) recorden massa a Matrix.

Títol Original: "Fahrenheit 451"
Director: François Truffaut
Durada: 112 minuts
1966, EE.UU.



 Puntuació personal: 8,5/10



Títol Original: "Equilibrium"
Director: Kurt Wimmer
Durada: 107 minuts
2002, Bèlgica




Puntuació personal: 6,5/10 

miércoles, 18 de mayo de 2011

Freaks (La parada dels monstres)

   He decidit començar aquest blog amb una de ses pel·lícules que més m'han agradat i impactat aquests darrers anys. 
   Es tracta d´una cinta de l'any 1932 dirigida per Tod Browning que va estar prohibida durant 30 anys als EE.UU. per la polèmica creada pel director per adjudicar els papers protagonistes a artistes reals de circ, que li donen un major realisme i credibilitat a la història i fan totalment prescindible l'ús d´efectes especials i maquillatge per la recreació de les seves malformacions físiques. 

http://missmonnipenny.wordpress.com


Freaks no és ni molt manco una pel·lícula de por. Més aviat, es tracta d´una dura crítica al rebuig social generalitzat cap a persones diferents (en aquest cas, físicament) i a la difícil acceptació de les coses que surten de la "normalitat" establerta.
   El magistral guió ens permet descobrir com resolen satisfactòriament qualsevol dels impediments que li pot suposar una tasca quotidiana a una persona amb una constitució física diferent, sense provocar-nos cap sensació d'angúnia o rebuig si no més be creant una escena simpàtica i divertida. 
   Els seus escassos 64 minuts de duració no impedeixen a l'espectador introduir-se completament en el mon del circ dels anys 30 i per un moment, sentir-se totalment integrat en aquesta particular família.
   Evidentment, vos recoman que la vegeu i, en acabar, me digueu qui vos pareix que són els vertaders "freaks" de la pel·lícula.

Puntuació personal: 8,5/10

Títol Original: "Freaks"
Director: Tod Browing
Durada: 64 minuts
1932, EE.UU.